Basada en fets reals ocorreguts a finals del segle XIX, és la història de Marie Heurtin, una jove sorda i cega de catorze anys que no pot comunicar-se amb el món que l'envolta i que, per aquest motiu, queda submergida en un món terrible de tenebres. El pare de la noia, desoint el consell del metge, que pretén internar-la en un manicomi en considerar que la Marie pateix idiòcia, decideix portar-la a l'Institut de Larnay, prop de Poitiers, regentat per una congregació de monges que s'ocupen de nenes, adolescents i dones sordes.